LES CASETES DEL BOFÍ

DE LA BARATA A LES CASETES DEL BOFÍ

Les Casetes del ´Bufí

Itinerari circular per anar a visitar les Casetes del Bofí, Cova obrada situada sota Els Òbits.

Distància del recorregut: 9,5 Qms. Aproximadament

Durada: 4 ½ h, comptant únicament parades curtes.

Desnivells: ± 500 mts,

Breu descripció:

Les Casetes del Bofí és una Balma – Cova obrada a uns 1000 mts de camí sota els Òbits.

Nosaltres deixarem el cotxe a La Barata i agafarem el camí que baixa cap a la Riera de Les Arenes en direcció a Can Pèlags. Al cap d’uns 15 minuts agafarem una cruïlla a l’esquerra que ens portarà a la casa de Can Bofí seguint un camí carreter ample. A l’esquerra del tancat exterior de la casa agafarem un corriol que puja bordejant la finca que està tancada amb un filat.

Aquesta camí s’anomena Canal de la Font del Cargol. Nosaltres anirem pujant entre alzines, deixant més endavant a la dreta la Roca de Puigconill. Seguirem camí amunt i agafarem el camí de la dreta en una petita cruïlla que trobarem seguint la direcció del Morral Gran.

Uns 35 minuts després de deixar Can Bofí arribarem a un petit planell on hi ha un cruïlla de camins molt visible. Nosaltres agafarem el de la dreta, camí força planer que va serpentejant la Sesta de l’Arç. Uns 20 minuts després d’aquesta cruïlla en trobarem una altra, que agafant el camí de la dreta que puja en forta pujada ens portarà en uns 6 minuts a la Carena del Pagès, ja gairebé a uns 1000 metres d’alçada. La Carena del Pagès uneix Coll d’Eres amb La Mola i és una de les rutes més freqüentades per pujar a Sant Llorenç del Munt.

Nosaltres tombarem cap a la dreta per aquest camí ampla i al cap d’uns 6 minuts més arribarem a la cruïlla de la Font Flàvia – Les Pinasses i el Òbits/Sant Llorenç. Per anar a la Font caldrà agafar el corriol de l’esquerra que ens hi portarà en uns 7 minuts, aproximadament una hora i mitja després de la sortida. Val la pena fer-hi una petita parada ja que aquesta font és la més alta de la muntanya i la seva aigua és fresca i bona!.

Continuarem corriol avall, deixant a la dreta un petit camí que ens portaria directament als Òbits. Nosaltres seguirem el corriol, sovint en forta baixada dins arribar a un cul de torrent, uns 12 minuts després de la font. Travessarem aquest petit torrentó i seguirem el corriol, deixant el de l’esquerra que s’enfila cap a Les Fogaroses i de nou cap a la Carena del Pagès.

Al seguir aquest corriol que ens portaria cap a la Morella i Roca Mur cal fer molta atenció, ja que uns 6 minuts després del torrentó entrarem en un roquetar, on uns molt pocs metres al final del qual veurem un baixador força pronunciat que en un parell de minuts ens portarà directament a Les Casetes del Bofí.

Entrada a la Cova

Les Casetes del Daví és una Balma – Cova obrada, molt ben conservada ja que queda molt amagada. Val la pena portar una llanterna per endinsar-s’hi i veure la seva magnitud. Cal remarcar que hi ha alguns visitants assidus que hi ha deixat uns tamborets, llenya i alguns estris per fer-hi l’esmorzar.

Avenc del Daví

Una vegada visitada la Cova, recularem pel mateix camí fins arribar al torrentó, on veurem que pujant a l’esquerra surt un corriol que en poc més de 10 minuts ens portarà a l’Avenc del Daví. Continuarem camí amunt i al cap d’uns 15 minuts arribarem als Òbits, Balmes obrades carregades de llegendes, on val la pena fer-hi una curta paradeta.

Continuarem la marxa i trobarem tot seguit el camí ampla de la Carena del Pagès, que seguirem pel cantó esquerra, fins que al cap d’uns 13 minuts trobarem a la dreta l’entrada de la coneguda Canal del Pi Tort. Nosaltres seguirem per aquesta canal que, aproximadament en mitja hora ens portarà a la masia de Can Pèlags, després de baixar uns 250 metres de desnivell.

Can Pèlags

De Can Pèlags surt ja un camí carreter ampla que en uns 20 minuts ens portarà a La Barata on havíem deixat el cotxe.

LES 5 S

Les 5 S és una metodologia d'origen japonès per introduir l’ordre i la neteja en una Empresa. Cal dir que aquesta operativa és aplicable a qualsevol tipus d'Organització.

La implantació s'estructura en 5 fases, que cal seguir de forma iterativa

1.     Separar tots els elements i materials necessaris dels innecessaris i eliminar aquests últims, utilitzant un sistema d’etiquetes vermelles per fer el sistema més visual.

2.     Situar cada element necessari en un lloc concret i identificar-lo correctament. Es tracta en definitiva d’aconseguir de forma ben visible que “cada cosa estigui en el seu lloc i hi hagi un lloc per a cada cosa”.

3.     Suprimir les fonts de brutícia i organitzar el Pla de neteja, tenint ben present que la millor neteja és no embrutar.

4.     Estandarditzar els mètodes de treball

5.     Establir un programa periòdic d’auditories, mitjançant unes pautes preestablertes, per assegurar que el sistema continua vigent, com un element per a la millora continua.

Per tenir èxit en la implantació cal que una persona de la Organització se'n responsabilitzi i en faci un seguiment estricte. Són també molt recomanables els següents aspectes:

Ø        Preparar un cronograma de la implantació, tenint en compte que aproximadament tardarem entre 2 i 4 mesos per cada Secció.

Ø        Fer fotografies de la evolució en cada Secció, amb la finalitat de veure l’abans i el després de cada actuació, com element per estimular el sentiment d’autoestima del personal.

Ø        Establir uns indicadors mesurables a cada Secció, am la finalitat de veure la progressió i els efectes de les millores. Habitualment utilitzem ràtios que ens indiquin el volum d’elements innecessaris trobat, la evolució de la productivitat i/o dels temps de procés, etc.

Ø        Posar un plafó a cada Secció, on s’hi posin les fotografies, la evolució dels indicadors i els plans de millora.

http://www.youtube.com/watch?v=G0aw8qvgcN8

http://www.youtube.com/watch?v=u8pGpstlvEQ

http://www.youtube.com/watch?v=Y7iQmcTiQhQ

Adjunto 3 enllaços a videos, produïts per Euskalit, que m’han estat molt útils per sensibilitzar al personal de les empreses:

LES TINES

DE L’ALZINA DEL SAL·LARI A LES TINES

Les Tosques

Itinerari lineal per anar a visitar les Tines del Pont de Vilomara.

Distància del recorregut: 15 Qms. Aproximadament

Durada: 4 h, comptant únicament parades molt curtes.

Desnivells: + 140, - 600 mts,

Breu descripció:

Les Tines estan situades en el terme municipal del Pont de Vilomara i també s’hi pot accedir des de la carretera que va del Pont de Vilomara a Rocafort, seguint un trencall a la dreta que indica “El Flaquer” i “Oristrell”, Seguint aquest camí hi trobareu un aparcament on deixar el cotxe.

Nosaltres farem un recorregut lineal, sortirem de l’Alzina del Sal·lari, en el Km. 11 de la Carretera de Matadepera a Navarcles, des de on pujarem fins al Coll de Boix en uns 25 minuts. Aquesta és la única pujada, ja que des d’aquí començarà la baixada fins a Les Tines.

Des d’aquí seguirem el camí de Mura, on al cap de pocs minuts trobarem la coneguda “Alzina Bonica”, arbre monumental que s’ha suportat per evitar que caigui. Al cap d’un 25 minuts trobarem un camí a l’esquerra un camí que baixa cap al Puigbó i al Puig Andreu. Al cap d’una mitja hora trobarem la pista ampla que porta al Sot de l’Infern. Nosaltres seguirem a la dreta fins arribar al cap de 5 minuts al Collet Roig.

Seguim aquest camí, força ampla, que va seguint els “replecs” de la muntanya fins arribar al cap d’una mitja hora al Coll de la Creueta, ben bé sota la línia d’alta tensió. Just abans del coll deixarem a l’esquerra un camí que baixa cap a l’ermita de la Santa Creu de Palou.

Nosaltres seguirem el corriol que surt recta del coll i anirem baixant fins que al cap d’uns 25 minuts trobarem un corriol a l’esquerra que seguirem. Continuem baixant i al cap d’uns 12 minuts arribarem a una pista ampla. Nosaltres continuarem a l’esquerra d’aquesta pista, ja que per la dreta aniríem a Rocafort.

Cal anar seguint aquesta pista ampla i llarga, de forma que al cap d’uns 55 minuts arribarem a les Tines del Ricardo, situades pràcticament a la llera d’una riereta. Aquestes tines formen un conjunt molt interessant en el que s’hi poden observar les antigues construccions. Els cups o tines revestides de ceràmica molt ben conservada. Els brocs de sortida de les Tines, antigues premses, etc.

Continuarem pel camí per la banda oposada de la riera, sempre baixant i al cap d’uns 14 minuts arribarem al conjunt de les Tines de l’Escudelleta, que a parer meu és dels que valen més la pena de visitar.

Seguint un estret corriol arribarem a les Tines de les Torques, fent una petita marrada, senyalada en el camí.

D’aquí pujarem lleugerament per trobar el camí principal, però abans podrem veure una antiga barraca feta amb pedra seca, molt ben conservada que tmbé val la pena de visitar.

En un parell de minuts arribarem a la pista del Flaquer, on hi podrem trobar el cotxe, si abans li hem deixat, després de caminar uns 15 Kms, sense cap problema, sempre de baixada. Si hem deixat el cotxe a l’aparcament que esmentava al començament, haurem de caminar un parell de quilòmetres més, aproximadament.

Adjunto un enllaç interssant:

http://www.elepep.net/tines/tinesbages.htm

A La Mola per la Font Soleia

FONT SOLEIA – LA MOLA

Itinerari circular des de Matadepera per visitar l’antic Monestir de Sant Llorenç del Munt, passant per la Font Soleia i el Camí dels Monjos.

Distància del recorregut: 7 Qms. Aproximadament

Durada: 3 h, comptant únicament curtes parades.

Desnivells: ± 400 mts,

Breu descripció:

Sortirem del carrer Camí Moliner, situat a la Urbanització del Pla de Sant Llorenç a Matadepera. Per arribar-hi cal seguir les indicacions en un plafó verd de la Diputació de Barcelona, que comencen a la Plaça de la Olivera, a Matadepera, la costat de la riera de Les Arenes.

El camí comença en una forta i pedregosa pujada que al cap d’uns 10 minuts ens porta al costat dels dipòsits; on també s’hi poden deixar els cotxes.

En aquest punt tenim 2 variants; o anem pel camí dels Monjos o pujem pels Plecs del Llibre i l'avenc de la Codoleda, uns 30 minuts més llarg, però que val la pena. Tots dos es troben una mica abans del "Pi del Vent" 

Una vegada situats sobre el dipòsit veurem que hi ha dos camins, el que surt recta és el Camí dels Monjos, que veurem en la opció - b -, el corriol de la dreta surt planejant i seria una primera opció

a.- Camí de l'Avenc de la Codoleda

Seguim aquest corriol planejant fins arribar a un punt al cap d'uns 4 minuts en que hem de deixar el corriol del devant per agafar-ne un altra a l'esquerra que puja fort fins arribar sota els "Plecs del Llibre", qproximadament en uns 13 minuts. Pujant una mica més veurem l'entrada de l'Avenc de la Codoleda. Seguim pujant i al cap d'uns minuts veurem a l'esquerra un corriol que si el seguim ens portarà directament al camí dels Monjos passant per sota la Bauma de la Vella o de la Dona Morta, ja sobre la Canal del Pi Ajegut, que veurem en la opció - a -. Nosaltres continuem pujant fins a trobar el camí de la Senyora, que travessarem, seguirem un petit corriol que surt just al davant iaproximadament en uns 20 minuts des de l'Avenc arribarem el Camí dels Monjos, uns metres abans d'arribar al "Pi del Vent".


b.- Camí dels Monjos 

Continuem per aquest camí que coincideix amb l’antic Camí dels Monjos, que unia els Monestirs de Sant Cugat amb l de Sant Llorenç, seguint sempre diverses carenes i sense travessar cap riera.

Al cap de 10 minuts arribarem a l’entrada de la Canal del Pi Ajagut, pi ja mort

Roca del Pi del Vent

sota del qual per Nadal algú hi acostuma a posar un pessebre. Sortint de la Canal continuarem pujant pel roquetar fins a trobar un camí ampla que ve de la Canal de Cavall Bernat i d’un camí de Can Pobla. Seguim aquest camí ampla; deixem a la dreta el camí de la Senyora fins arribar al Pi del Vent, uns 38 minuts després de la sortida. En aquest punt, sota una gran roca, cal estar atents, ja que a l’esquerra deixarem el camí que ens portaria directament a La Mola, per agafar a la dreta, justament sota la roca un corriol que en permetrà agafar el Camí de la Font Soleia. Aquest camí és molt recomanable, ja que és molt aeri i planer, i ens ofereix unes boniques vistes sobre el cantó nord de la muntanya.

Font Soleia

Per seguir bé aquest camí cal estar atents a no perdre alçada i tenir tendència a anar sempre al costat de les roques de la muntanya. Primerament gaudirem d’unes boniques vistes de la Castellassa de Can Torres, Castellar, Les Arenes i Sant Llorenç Savall. 23 minuts després d’agafar aquest camí, o sigui 1 hora després de deixar el cotxe, arribarem a la Font Soleia, font en la que hi trobarem gaire bé sempre una aigua fresca, ja que està tapada amb un tap.

Continuarem per aquest camí, sempre planejant al costat de la roca fins a trobar la Canal del Tro, uns 16 minuts després de la font i una vegada hem deixat unes balmes molt obertes, sobre les roques del Dalmau. Si continuéssim pel Camí de la Font Soleia arribaríem a la Canal de Santa Agnès que també ens portaria a La Mola passant pel Morral del Drac.

Cova de Les Ànimes

Pujarem per la Canal del Tro, força dreta agafant-nos com puguem per arrels, arbres i roques. Al cap de pocs minuts arribarem a un petit planell, a l’esquerra de la canal, amb un bon “balcó” amb unes agradables vistes. Si tenim una mica de temps, deu o quinze minuts val la pena en aquest punt desviar-nos per anar a veure la Cova de Les Ànimes, cova de 376 metres de profunditat en la que fa uns 20 anys s’hi varen fer excavacions arqueològiques que ens varen indicar que varen ser habitades en el Neolític. Per anar a la Cova de Les Ànimes cal seguir un corriol que surt a l’esquerra d’aquest planell i baixar una curta canaleta. La Cova queda a la dreta d’aquesta canal.

Entrada a la Font del Saüc

Continuarem pujant per la Canal del Tro seguint petites indicacions amb pedres i pintura ja molt envellida. A la sortida de la Canal, el corriol és força perdedor si no estem atents a aquestes petites senyals. Seguint per la roca i per curts corriols arribarem sota una gran roca, després de passar sota un curiós pi mort posat de cap per avall, uns 25 minuts després d’entrar a la Canal del Tro, comptant el temps de visitar la Cova de Les Ànimes. A la dreta d’aquesta roca hi trobarem la Font del Saüc, sovint seca, encara que està tapada per un tap.
A l’esquerra de la Font veurem que hi ha l’entrada de la Canal que, en poc més de 10 minuts ens portarà al cim de la muntanya; una mica menys de 2 hores després de la sortida.

Arribant al cim - Monestir

En el cim de La Mola hi trobarem l’antic Monestir de Sant Llorenç del Munt, fundat al segle XI per monjos benedictins del Monestir de Sant Cugat. Les primeres indicacions escrites corresponen a l’any 1013, encara que l’església fou consagrada l’any 1064. En aquest punt hi trobarem també un petit Centre d’Interpretació que a través d’uns plafons ens explica els principals fets d’interès de la Muntanya. Un bar – restaurant, amb unes vistes magnífiques vistes sobre el Vallès, Barcelona i el mar ens permetrà passar-hi una estona agradable. Val la pena dir que des d’aquí, en els dies clars d’hivern es pot veure la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca.

interior de l'Església

Una baixada senzilla és seguir l’antic Camí dels Monjos, que en uns 24 minuts ens portarà a la Roca del Pi del Vent, punt en el que havíem agafat el Camí de la Font Soleia. Seguint aquest Camí i baixant per la Canal del Pi Ajagut al cap de mitja hora arribarem al punt del carrer Camí Moliner on havíem deixat el cotxe.

REFLEXIONES AL TERMINAR EL AÑO

Al terminar el año es un buen momento para reflexionar sobre la marcha de la empresa, para tomar en consideración medidas que nos permitan encarar adecuadamente el próximo ejercicio.

1. ¿Qué piensan nuestros clientes?

No debemos olvidar nunca que la razón de ser de toda empresa es ser útiles a nuestros clientes y aportarles valor. De ahí que debamos cuestionarnos sobre cómo podemos facilitar mejor la actividad de nuestros clientes, revisando nuestro portafolio de productos y servicios,

Conviene tener muy presente que el binomio producto – servicio es un gran complemento que nos permitirá aumentar la fortaleza de nuestra empresa. Se trata en definitiva de intentar aumentar nuestra “cuota de cliente”, puesto que habitualmente nos costará menos que aumentar nuestra “cuota de mercado”.

Es necesario observar con gran atención la marcha de nuestros clientes, ya que su eventual declive nos arrastrará.

No debemos perder de vista que un gran objetivo debe ser ganar posiciones en la cadena de valor, acercándonos al máximo al cliente final.

2. ¿Qué nos ofrecen nuestros proveedores?

El Margen Bruto es esencial en toda empresa, ya que éste es el que nos ha de permitir absorber nuestros costes fijos. Una primera acción para mejorarlo será revisar qué nos ofrecen nuestros proveedores, al objeto de cuestionarnos si podemos absorber alguno de sus servicios. No se trata tanto de intentar reducir los precios de coste de materiales y servicios, como de mejorar nuestro margen bruto absorbiendo “posiciones” en la cadena de valor.

3. Inventario físico

Es imprescindible hacer un inventario físico fiable de las primeras materias y productos acabados de nuestros almacenes para que los resultados sean creíbles.

Es esencial tener en cuenta su eventual obsolescencia, ya que debemos evitar que se “deforme” el capítulo “existencias” de nuestro Activo Circulante.

4. Revisar los Costes

El Beneficio de toda empresa es la diferencia entre los ingresos y los costes. Ahora bien, ingresos y costes son la consecuencia de una forma de Organización, no son la causa.

De ahí que más que analizar separadamente coste por coste, debemos revisar el “sistema” de trabajo, es decir, la Organización, teniendo muy presente que todo sistema o método de trabajo es mejorable. Para ello es imprescindible contar con la colaboración estrecha de todos los Cuadros de la empresa.

5. Revisar las retribuciones del personal

Salvo casos muy excepcionales, es aconsejable acostumbrarnos a revisar las retribuciones una vez al año. Habitualmente se establecen sistemas que vinculan la retribución a la consecución de una serie de objetivos medibles, aunque cada vez se hace más necesario tener en cuenta factores más cualitativos como la facilidad para la colaboración con el equipo, la permanencia del conocimiento en la empresa, la empatía, etc., elementos esenciales para superar épocas de crisis profundas como las actuales.

6. Minimizar el Activo

Desde un punto de vista empresarial debemos fijarnos como objetivo el minimizar el Activo, es decir, trabajar con el mínimo stock posible, reducir el período de cobro de los clientes y seleccionar muy bien las inversiones en activos fijos.

Trabajar con el mínimo Activo posible nos permitirá acotar el Pasivo necesario para financiarlo, aspecto fundamental en estos momentos de dificultades para el crédito bancario.

Una política aconsejable hoy en día es limitar el crecimiento de la empresa a las posibilidades de nuestros Fondos Propios.

REFLEXIONES SOBRE LA ESTRATEGIA EMPRESARIAL EN TIEMPOS DE CAMBIO

Vivimos una época de gran turbulencia y volatilidad que nos obliga a profundizar y actualizar las estrategias más adecuadas para que nuestras empresas tengan ventajas competitivas, relevantes y sostenibles en el tiempo, que permitan diferenciarnos de otras empresas.

¿Qué ha ocurrido en estos últimos tiempos?

En términos generales, sobre las empresas inciden tres grandes vectores:

• La globalización de la economía, un aumento significativo de la demografía y una alta movilidad de las personas.
• Cambios significativos en el comportamiento de los consumidores, priorizando unos aspectos (comunicación, ocio, etc.) por encima de otros (textiles, etc.).
• Gran aumento del volumen de información disponible y facilidad para conseguirla.

Aspectos todos ellos que han conducido a una ruptura de los modelos clásicos de negocio de las empresas y a cambios estructurales en la cadena de valor.

De ahí que, en mi opinión, la cadena de valor se acorte significativamente y sea esencial fijar en el horizonte las prioridades del cliente final, de modo que es imprescindible revisar cuales deben ser nuestras ventajas competitivas.

La razón de ser de toda empresa son sus clientes, por lo tanto es esencial ver como evolucionan y hacia donde se reorientan. En estos momentos en que hay una gran competencia en todos los sectores, acostumbra a ser más aconsejable intentar ganar cuota de cliente, más que cuota de mercado.

¿Cuáles han sido las ventajas competitivas que buscaban nuestras empresas?

Hasta el momento actual, los planes estratégicos de las empresas se orientaban hacia:

• La obtención de economías de escala
• La excelencia operativa
• La exclusividad de acceso a los canales de distribución
• Disponer de una tecnología protegida por patentes
• La excelencia en el control de gestión

Prioridades que hoy en día no son suficientes, ya que en estas épocas turbulentas y de cambio profundo, aunque una empresa esté bien posicionada puede ser desbancada por otras que prioricen su estrategia de orientación al cliente de forma más agresiva.

¿Cuáles son hoy día las nuevas fuentes de ventaja competitiva?

En esencia, las empresas que hoy día tienen éxito priorizan los siguientes ejes:

• Anticipación
• Agilidad
• Colaboración con otras empresas
• Capacidad de experimentación
• Simplificación de los procesos. Hacer las cosas simples.

Aspectos todos ellos que no dependen de la fortaleza o posición actual de una empresa como de su capacidad organizacional. En definitiva, diría que para tener éxito hemos de forjar Organizaciones extremadamente permeables, en las que es fundamental y más importante que nunca el factor humano.

Para ello es esencial establecer organizaciones internas en las que se comparta toda la información de forma transversal, se estimule la experimentación de nuevos procesos y se oriente la planificación estratégica de futuro involucrando a los propios directivos, teniendo en cuenta el criterio de los agentes externos (clientes y proveedores).

Los planes de actuación futura de las empresas, hoy más que nunca, deben salir de integrar los debates internos de los directivos y cuadros intermedios de la empresa. Sólo así conseguiremos innovar y situar a la empresa en una posición de ventaja competitiva.

De forma complementaria la Dirección General debe considerar cómo incentiva la involucración de sus directivos, teniendo en cuenta que además de los objetivos sobre resultados concretos y medibles, es importante el reconocimiento personal a un estilo de aportación de ideas y compartir información e inquietudes.

Caminades per Sant Llorenç: Balmes i Morrals

BALMES I MORRALS

Itinerari circular a partir de Can Robert per visitar diverses Balmes i pujar a Morrals des de on gaudir d’unes bones vistes panoràmiques.

Distància del recorregut: 6,5 Qms. Aproximadament

Durada: 3 h, comptant únicament curtes parades.

Desnivells: ± 300 mts,

Can Garrigosa

Breu descripció:

Cisterna



 Sortirem de l’antiga masia de Can Robert, avui en molt mal estat. Planejant i entre alzines arribarem a Can Garrigosa, masia ben arreglada amb un colomar ben curiós. Rodejarem la casa i continuarem pel camí ampla que ens portaria al Daví i a Can Pèlags fins a trobar un corriol que puja en una corba a l’esquerra, poc després de deixar a ma esquerra el camí que va al Daví.

Aquest corriol va pujant entremig d’alzines fins arribar al cap de mitja d’haver sortit a un roquetar, just sota el Morralet de la Mare de Déu. Des d’aquest punt podrem veure ja la Cova del Drac i el campanar del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Aquest corriol és força perdedor, pel que cal estar atent als rastres i a les fites de pedra que hi ha.

Balma Blava

Una vegada en el roquetar baixarem per la nostra dreta, seguint unes fites de pedra que ens endinsaran en el bosc. Anirem baixant una distància d’uns 200 metres fins arribar a una nova clapa. En aquest punt, anirem planejant i girant cap a la dreta per trobar una antiga i ben curiosa cisterna obrada a la roca. No sembla aconsellable beure d’aquella aigua, ja que està oberta.

Sescorts

Després de visitar aquesta cisterna tornarem a pujar fins al roquetar que havíem deixat i continuarem amunt seguint les fites amb pedres fins arribar a un punt, abans de grimpar al Morralet, en que planejant a l’esquerra pel costat de les roques podrem arribar uns 20 minuts després de visitar la cisterna a la Balma Blava, anomenada així pel color blau de la roca.

Tornarem a desfer el camí amb una curta grimpada pujarem al cap d’uns 20 minuts al cim del Morral, des de on podrem gaudir d’una bona panoràmica. A partir d’aquest punt el camí està molt poc fressat, pel que cal estar atent per  intuir-lo. El camí va per la dreta, deixant sempre la roca a la nostra esquerra, veient sempre el Morral del Drac al fons i la torrentada a la nostra dreta.

Continuem pujant entre alzines i a vegades grimpant fàcilment per les roques fins arribar al cap d’uns 40 minuts a Sescorts, lloc on fa uns anys hi guardaven el remat, aprofitant les moltes balmes.

Cova del Drac

Aquí ja hi trobem un corriol molt fressat que al cap de 10 minuts ens portarà a la Cova o Morral del Drac, després de trobar el camí de Coll d’Eres a Sant Llorenç.

Baixarem per la Canal de l’Abella, que surt just al davant de la Cova del Drac i en poc menys d’una hora ens portarà a Can Robert. Al cap de pocs minuts d’iniciar la baixada trobarem a ma esquerra l’entrada d’un avenc i una mica més avall un antic forn, avui molt malmès.