diumenge, 21 de setembre del 2014

CARENA DELS EMPRIUS




CARENA DELS EMPRIUS


Itinerari circular per un dels indrets més desconeguts del PN de Sant Llorenç del Munt
Distància del recorregut: 7,6 Qms. aproximadament
Durada: 2hores i 45 minuts, comptant únicament curtes parades.
Desnivells: ±250 mts.
Breu descripció:
Sortirem del punt kilòmetre 18,4 de la carretera de Terrassa a Mura, Talamanca i Navarcles (alçada: 690 mts.). La baixada per un corriol pedregós, senyalat amb unes fites de pedres, és en direcció al torrent a la dreta de la carretera, baixant del Coll d’Estenalles.
Al cap d’uns 10 minuts arribarem a un camí carreter ample que ve de la mateixa carretera. Seguint aquest camí trobarem al cap de molt pocs minuts l’antiga masia de la Vall, avui propietat de la Diputació de Barcelona, Val la pena aturar-s’hi un moment per veure la bassa i la font que hi ha a l’entrada de la masia. Seguint el camí carreter en direcció nord trobarem al cap d’uns 10 minuts una drecera, que surt del camí en un moment que aquest gira fortament cap a la dreta. Entrarem per aquest corriol, al costat d’un pi d’unes dimensions importants, per travessar un petit torrent i pujar de nou al camí carreter, que seguirem uns altres deu minuts (35 des de la sortida) sempre en suau pujada per arribar al Coll de la Creu Gener (alçada: 640 mts.). Si agaféssim el camí de l’esquerra aniríem cap a la important masia de les Rafardes. Nosaltres agafarem el camí ombrívol de la dreta en direcció pràcticament sud, després de travessar una cadena que impedeix el pas als vehicles.
Seguirem aquest camí uns altes 10 minuts fins a trobar un camí a la dreta que ens permetrà pujar a la base d’una torre d’alta tensió (673 mts.), que haurem vist una estona abans. També s’hi pot arribar pujant pel dret una vegada et trobes sota la línia d’alta tensió, però és més recomanable fer una petita volta i agafar el camí senyalat. Des de la base de la esmentada torre es pot gaudir d’una vista molt interessant del cantó de ponent.
A l’esquerra de la torre, és a dir, en direcció sud veurem un corriol que s’endinsa en el bosc, que seguirem entre pins i alzines durant uns 15 minuts fins arribar a un lloc anomenat l’”Ocell de Pedra”, que és una roca que amb una mica de bona voluntat un hi pot veure un ocell.
Cal fer atenció en aquest últim tram, ja que hem d’anar caminant pel costat oest del roquetar fins arribar a aquesta roca. En aquest punt un petita grimpadeta en permetrà pujar a un petit planell, gaudir de les vistes i veure que al costat esquerra de la roca, ara pel cantó est – del darrera d’on veníem, hi surt un petit corriol que hem d’agafar. És important fixar-se be en aquest punt per trobar la sortida del camí (un servidor s’hi va trobar ben emboscat la primera vegada i no vaig trobar la sortida fins que no me la varen explicar be!!!).
Ja en aquest punt seguirem un corriol estret, sempre amb el roquetar a la nostra dreta, ben aeri en alguns trams, però ben fresat, vigilant no perdre ni guanyar alçada. Una canal curta i senzilla ens permetrà arribar a la carena, que anirem seguint. El camí està ben senyalat i no té cap problema. Al cap d’una estona veurem una cruïlla on hi ha un camí a l’esquerra ens baixaria cap a Coll Pregona i Roca Sereny. Nosaltres seguirem de dret, continuant sempre per la carena i disfrutant d’un vistes panoràmiques molt interessants, ara sobre les dues vessants: Montserrat, El Montcau i abaix la masia del Romeu.   
Avenc del Picarol
 
Nosaltres seguirem el camí carener i arribarem al cap d’uns 40 minuts de l’Ocell de Pedra a l’anomenat “Queixal Corcat”, promontori que queda separat de la muntanya. És possible entrar en el bosc, pel cantó esquerra de la marxa, per veure els punts per passar d’una banda a l’altra.
Nosaltres tornarem al camí principal i al cap d’uns 5 minuts veurem a la nostra esquerra un corriol que ens permetrà baixar al “Cau dels Emboscats”, (alçada: 875 mts.) lloc on s’hi havia amagat jovent de Matadepera i de Sant Llorenç Savall que no volien allistar-se a la guerra del 36. Aquest és el punt més alt de la excursió d’avui.
Seguint el camí carener trobarem al cap de pocs minuts una canal per on podrem baixar, agafant-nos a les roques, arbres i arrels, per les Agulles de Finestrelles i arribar al Collet del Llor (810 mts.) al cap d’uns 15 minuts. En aquest punt veurem a l’esquerra la canal del Llor que ens portaria a la Font del Llor i al Marquet. Nosaltres seguirem de dret i veurem a la dreta un corriol que surt en direcció nord que ens portarà de nou a la carretera.
Uns 15 minuts després del Collet del Llor trobarem a l’esquerra de la marxa la Font de la Guineu (795 mts.), on habitualment podrem veure un bassiol d’aigua molt clara, ja que l’aigua neix allà mateix.
Seguirem el camí que va planejant cap a la carretera on hi arribarem al cap d’uns 20 minuts.




desnivells

dilluns, 8 de setembre del 2014

TRAVESSA LA MOLA – CARENA DEL PAGÈS

 
Monestir de Sant Llorenç del Munt
Itinerari clàssic per visitar la muntanya de Sant Llorenç, des dels dipòsits de Matadepera fins al Coll d’Estenalles passant per La Mola i seguint la Carena del Pagès
Distància del recorregut: 10 Qms. aproximadament
Durada: 3 h i 30 minuts, comptant únicament curtes parades.
Desnivells: + 400 i - 225 mts.
Breu descripció:
Sortirem dels dipòsits de Matadepera, situats a la urbanització de Cavall Bernat. Per arribar-hi, cal seguir les indicacions en plafons verds que ha posat el Parc Natural, a partir de la plaça rodona del Pla de Sant Llorenç. Aquestes senyals ens portaran a un aparcament que ha habilitat el propi Servei de Parcs.
A partir d’aquest punt seguirem el clàssic Camí dels Monjos, que ens portarà en una mica més d’una hora al cim de Sant Llorenç del Munt – La Mola, després de pujar un
desnivell de 400 metres sense cap dificultat. El Camí dels Monjos és el tradicional que uneix els Monestirs de Sant Cugat del Vallès amb el de Sant Llorenç del Munt.
Una possible variant molt bonica, seria agafar el camí de la Font Soleia que trobarem uns 35 minuts després de la sortida, en un roquetar anomenat el “Pi del Vent”. Aquest camí, que surt a la dreta, va franquejant la muntanya, passa per la font Soleia i puja per la canal del Tro i la font del Saüc i ens permet gaudir d’unes vistes fantàstiques.
Farem la baixada pel costat oposat, passarem per la Cova del Drac i tot seguit seguirem
El Montcau al fons
la llarguíssima i molt planera Carena del Pagès. Uns 50 minuts després de deixar el cim de La Mola trobarem un corriol a ma dreta que en pocs minuts en portarà als Òbits. Lloc interessant, que val la pena visitar, ja que es tracta d’unes Balmes obrades que havien esta habitades fins a principis del segle XX. Lloc on la llegenda diu que s’hi fabricava moneda (és qüestió de fer unes petites excavacions i molt probablement en trobarem!).
Seguint el mateix camí, continuarem sense perdre alçada i en 10 minuts arribarem a la Font Flàvia, que és la font que està a la cota (1000 mts.) més alta de la muntanya.  Aquest corriol va franquejant la roca de la muntanya
Els Òbits
iés important no perdre alçada, ja que surten alguns senders que baixen cap a les Casetes del Daví i la Roca Mur (la màquina de tren).
Continuarem el camí fins a tancar el bucle i tornar a la Carena del Pagés, que seguirem. Es tracta d’un camí força ampla que en mitja hora ens portarà al conegut “Roure del Palau”, arbre monumental amb un perímetre extraordinari.
A partir d’aquest punt el camí comença a baixar i al cap d’uns 12 minuts, poc abans d’arribar a Coll d’Eres, trobarem un camí a la dreta que en un parell de minuts ens portarà a les Tombes de Coll d’Eres. Es tracta d’un conjunt de diverses tombes
medievals excavades a terra. De retorn a la Carena del Pagès val la pena parar-se una mica per admirar les fantàstiques vistes del Montcau.
Seguirem la Carena del Pagès i en uns 5 minuts arribarem a “Coll d’Eres”, lloc emblemàtic, on hi ha un monòlit dedicat a Joan Maragall i on cada any s’hi celebra una acte nacionalista.
A partir del Coll, seguirem una pista que havia estat asfaltada i en uns 20 minuts ens portarà al Coll d’Estenalles, on hi ha una oficina del Servei de Parcs.
Es tracta d’una excursió senzilla però interessant que en poc més d’una hora ens permet arribar al cim de Sant Llorenç del Munt, pujant un desnivell de 400 metres. En canvi la baixada d’uns 225 metres, fins al Coll d’Estenalles, ens ocuparà una mica menys de dues hores i quart.


Avenc del Picarol