dimarts, 31 de maig del 2011

LOS GOBIERNOS LOCALES, MOTORES DE PROMOCION ECONOMICA

Los agentes locales son la base del desarrollo económico.-
Las autoridades locales están en una excelente posición para impulsar la concertación entre los diversos agentes económicos locales, al objeto de aunar sus inquietudes y esfuerzos para crear ocupación y riqueza en su Comunidad.
Es esencial tener claro que son las propias personas de una Comunidad las que más interés tendrán para impulsar el desarrollo económico en su territorio. Las empresas y emprendedores locales, a diferencia de las de otras regiones o países, acostumbran a valorar positivamente las actuaciones que permiten mejorar las condiciones de vida de sus pueblos y ciudades. Por esta razón, son los actores imprescindibles en este tipo de operaciones.
La globalización de la economía que estamos viviendo puede tener efectos negativos sobre los entornos rurales y puede incrementar las desigualdades en el interior de los países. A menudo se acentúan los procesos migratorios y disminuye su capacidad de crecimiento. Todo ello obliga a buscar nuevas alternativas de desarrollo económico, sino queremos que se desertice el territorio.

Gestionar la red de actores locales.-
Se trata de impulsar, desde las autoridades locales, acuerdos de concertación entre los agentes locales públicos y privados, para diseñar e implementar una estrategia de desarrollo común, que haga uso de los recursos actuales y potenciales y de las ventajas locales, con el objetivo final de estimular la actividad económica y la creación de empleo decente.
La promoción de las actividades empresariales es fundamental para la generación de empleo y de riqueza, para lo cual buscaremos como objetivo:
          Transformar el sistema productivo local, incrementando su eficiencia y competitividad
          Fomentar la diversificación productiva local
          Incrementar el valor añadido de las actividades económicas locales
          La sostenibilidad ambiental

La movilización de los recursos y los agentes disponibles.-
La existencia de recursos naturales no es condición suficiente, el punto esencial es la cualificación de los recursos humanos. La dotación de infraestructuras es condición necesaria pero tampoco es suficiente.
Un punto esencial, a menudo olvidado, sobre el que sí tienen gran incidencia las autoridades locales son las infraestructuras “intangibles”. Temas como la capacitación, el apoyo al emprendimiento, la seguridad ciudadana o el acceso a las bases de información son aspectos imprescindibles sobre los que sin duda pueden y deben actuar los Gobiernos locales. 
El desarrollo económico local no depende solamente de la disponibilidad de recursos humanos, naturales, financieros o tecnológicos. El auténtico motor reside en los individuos de la Comunidad y una cultura local favorable para poner en valor todos los recursos endógenos.

El papel de las municipalidades en el nuevo enfoque liderando el proceso
Las estrategias para el desarrollo de las potencialidades endógenas pasan por:
          Identificar las necesidades y demandas de la población
          Identificar los recursos potenciales endógenos
          Impulsar la movilización social
          Facilitar la concertación
          Liderar un proceso para mejorar la autoestima
En definitiva. Se espera de las autoridades locales que abandonen el papel pasivo, subalterno y reivindicativo, para pasar a una actitud proactiva que formule iniciativas concretas de Desarrollo Económico Local traducidas en un amplio PACTO LOCAL que facilite la concertación entre todas las partes.

El análisis del Territorio.-
Se centra en el análisis de los recursos y capacidades existentes y su potencial, para lo que es necesario estudiar: oportunidades, amenazas, fortalezas y debilidades del Territorio.
Una reflexión profunda sobre las habilidades especiales de la población. los recursos naturales del Territorio, cómo llegar a los centros de distribución, el acceso a las bases de información, etc. etc., pero también reflexionar en como superar sus puntos débiles (falta de capacitación, accesibilidad, falta de crédito, etc.), generará un conjunto de proyectos para un adecuado impulso de la actividad económica.
Un aspecto complementario a este análisis es el estudio de la Cadena de Valor, es decir, en qué punto de la cadena entre la primera materia y los consumidores finales se encuentran los empresarios locales. En el bien entendido que el objetivo que se persigue es ampliar el valor añadido de la producción y que éste es mayor cuanto más se acerca al final de la cadena. Para ello es imprescindible tener siempre presente qué espera el consumidor final. Cuáles son sus expectativas.
Se trata de incrementar la facturación y los márgenes de las empresas locales, por un mejor acceso al mercado, partiendo de la base que la mejor coordinación entre las empresas que forman la cadena de valor les aporta ventajas. Siempre con visión de Cadena de Valor, las intervenciones son más efectivas.
El Gobierno Local puede ayudar a las PYME’s a ganar competitividad, para entrar en la Cadena de Valor y ganar en competencia: Calidad, Tecnología, Formación, etc.
En primer lugar, las empresas han de ser fuertes en su Mercado local y las autoridades locales han de promover su integración en las Cadenas de Valor a nivel nacional e internacional e impulsar eventos especiales de promoción, como Ferias y Jornadas.

Identificar las empresas “palanca”
Un aspecto, a menudo olvidado, es el gran efecto sobre el territorio que tienen las empresas y empresarios “palanca”, es decir, aquellos que son capaces de generar en su interior una nueva generación de emprendedores que en su momento establecerán sus propios negocios.
En este sentido, es fundamental la interrelación de estas empresas en la formación de sus empleados, ya que los Centros públicos de formación no tienen el componente práctico y de aplicabilidad inmediata que pueden ofrecer los Centros impulsados por las propias empresas y emprendedores.
Desde este punto de vista, las autoridades locales tienen una posición excelente para identificar primero cuáles son las empresas “palanca” instaladas en su territorio, para animarlas y ayudarlas en su desarrollo empresarial y para generar con su ayuda programas formativos para sus empleados y para gente realmente interesada.
Experiencias vividas en diversos países demuestran como estas empresas son una “palanca” excelente para generar nuevos emprendedores, con resultados muy superiores a los que pueden aportar los Centros de formación más académicos.

La Agencia de Desarrollo Económico Local.-
Las Agencias de Desarrollo Local se crean en el marco de un proceso de concertación – Pacto Local – entre los  agentes públicos y privados locales. No se trata de crear una Oficina, más bien se trata de generar un espacio de diálogo, preferentemente a partir de lo que ya existe como instrumento para un mejor aprovechamiento del potencial de recursos endógenos.
Su objetivo es movilizar y estimular la emprendeduría local, a nivel de pyme’s, microempresas y emprendedores autónomos, ya que este conglomerado es el principal generador de actividad económica en el territorio.
Entre sus funciones permanentes estará la identificación de los puntos fuertes y oportunidades del Municipio, así como la identificación de sus puntos débiles y amenazas, siempre con visión de Cadena de Valor. Otro aspecto fundamental en el que pueden y deben tener gran incidencia es en la identificación y animación de las empresas “palanca” que apuntábamos en el apartado anterior y en favorecer la cooperación entre los emprendedores locales para enfocar proyectos más integradores y ambiciosos.

Proyección externa de la Comunidad.
Para sacar el máximo partido de los recursos, siempre escasos, aconsejamos focalizar todos los proyectos hacia un objetivo de Comunidad (Territorio). Objetivo que de alguna manera ha de estar vinculado con la visión de futuro que las autoridades locales han de tener de su Territorio y que obviamente es de su plena competencia.
La identificación de un Territorio con un tema (entorno natural, actividad económica, acontecimiento cultural, habilidad deportiva, etc.) da confianza y aumenta la autoestima de la población; aspectos fundamentales para generar ilusión y confianza.
Con este enfoque, es posible impulsar un conjunto de actividades complementarias que podrán generar un mejor desarrollo económico para la Comunidad.
El acceso a la información, los Programas de capacitación alineados con los objetivos territoriales, el estímulo al asociacionismo empresarial, impulsar infraestructuras modernas de comunicaciones y energéticas o la simplificación administrativa, son temas que están en la mano de las autoridades locales para facilitar un entorno empresarial favorable al Desarrollo Económico Local.


Víctor Peiró Rius.
Matadepera, junio de 2011.

 

dimarts, 24 de maig del 2011

diumenge, 8 de maig del 2011

Caminades per Gisclareny

12 itineraris circulars pel terme de Gisclareny en el Parc Natural del Cadí - Moixeró

Itinerari num. 1.- Fonts de l'Adou del Bastareny: Coll de la Bena - Murcarols - Fonts del Bastareny - Sant Martí del Puig - Coll de l'Escriga - Roca d'en Bosc - Coll de la Bena
Durada: 4h 15 minuts

Itinerari num. 2.- La Solana: Coll de la Bena - Estació Meteorològica - Prats de la Solana - Roca Roja - Coll de Bauma - Coll de la Bena
Durada: 3 hores

Itinerari num. 3.- Volta a la Voltrera: Font de Gisclareny - Roca del Bisbe - Collet - Roca d'en Bosc - Cim de la Voltrera - Cal Misèria - Font de Gisclareny
Durada: 2h 15 min

Itinerari num 4.- Volta al Pinar: Collet de Can Jovell - Cal Martinet - El Crestó - Coll de Vallpregona - Cal Tasconet - Cal Biterella - Collet de Can Jovell
Durada: 1h 5 min.

Itinerari num. 5: Els Estanys: Collet de Can Jovell - Coll de Jou - Els Estanys - Castell - Font de Gisclareny - Collet de Can Jovell

Itinerari num 6.- Coll de Turbians: Font de Gisclareny - Cal Ros - Camí de Turbians - Sant Miquel de Turbians - Cal Ralé - Coll de Turbians - L'Escriga - Font de Gisclareny

Itinerari num. 7.- L'Alzina: Collet de Turbians - Sant Miquel de Turbians - Vilella - Cal Estebanó - Cal Noguera - Alzina - Roca de Cans - Coll de Turbians - Rústec Vilella - Collet de Turbians

Itinerari num. 8.- Comabona: Coll de Bauma - Coll de Tancalaporta - Comabona - Coll de Bauma

Itinerari num. 9.- Coll de la Bena i Coll de Bauma: Coll de la Bena - La Teularia - Font de Coll de Bauma - Monòlit - Collet - Els Terrers . Coll de la Bena

Itinerari num. 10.- Els Empedrats: Can Cerdanyola - Els Empadrats - Refugi Sant Jordi - Font del Faig - coll de la Boixassa - Can Cerdanyola

Itinerari num. 11.- Llúria i Gresolet: Collet de Can Jovell - El Crestó - Collet de Llúria - Gresolet - Fageda - Coll de Bauma - Coll de la Bena - Collet de Can Jovell

Itinerari num. 12.- Camí de Maçaners i Llúria: Collet de Can Jovell - Cal Mateu - Riera de Saldes - Cal Ferrer - Llúria - Collet de Llúria - El Crestó - Collet de Can Jovell

Caminades per Gisclareny: Volta al Pinar

EL PINAR




Itinerari circular que dona la volta al Pinar a partir del Coll de Cal Jovell, passant pel Crestó, el coll de la Serra i torna per la pista antiga.
Distància del recorregut: 3,8 Qms. aproximadament
Durada: 1 h i 5 minuts, comptant únicament curtes parades.
Desnivells: ± 100 mts.
Descripció:
Aquest recorregut, com tots els senders locals de Gisclareny, està senyalat amb una franja verda i una de blanca.
Sortirem davant de la casa de Cal Jovell (1313 mts.) seguint uns metres la pista antiga que porta al veïnat del Coll de la Bena, però al cap de pocs metres agafarem un sender a ma esquerra que puja cap a l’antiga casa de Cal Martinet (1338 mts.). Passarem pel costa de la paret de pedra i pujarem per un corriol que surt a la dreta. A mesura que anem pujant veurem a l’esquerra el clot de Trajovell, fins arribar al Crestó o coll de Valpregona (1372 mts), 20 minuts després d’haver sortit. Continuem pujant per un corriol entremig del bosc fins arribar a la carena i al coll de la Serra (1416 mts.), on a l’esquerra surt el corriol que va a Llúria i a Saldes.
Nosaltres continuarem a la dreta e direcció a les cases del Cal Tasconet, Cal Rita i Cal Jan. Passarem per entremig de les cases i arribarem a una primera cruïlla, abans de trobar la carretera asfaltada (1426 mts.), 45 minuts després de la sortida.
Des d’aquest punt iniciarem la baixada, per l’antiga pista que passa pel clot; primer per un tram encimentat. Ja per la pista continuarem baixant fins al punt en el que hem iniciat aquest itinerari.

Caminades per Gisclareny: Volta a la Voltrera

VOLTA A LA VOLTRERA




Itinerari circular a partir de la Font de Gisclareny, que dona la volta a la muntanya de la Voltrera, pujant per Cal Bisbe.
Distància del recorregut: 6 Qms. aproximadament
Durada: 2 h i 15 minuts, comptant únicament curtes parades.
Desnivells: ± 300 mts.
Breu descripció:
Aquest recorregut, com tots els senders locals de Gisclareny, està senyalat amb una franja verda i una de blanca.
Sortirem de la font de Gisclareny (1300 mts.); pujarem per un corriol que surt al costa esquerra de la carretera, en direcció a Bagà, passa pel costat de cal Berta i puja per Cal Bisbe, antiga cova habitada, avui derruïda i arriba a la collada al costat d’una petita bassa on hi van a beure els isards, cabirols i senglars (1400 mts.). Al costat dret de la bassa surt un corriol estret, que queda a l’esquerra d’una pista més ampla i va pujant fins a la Roca d’en Bosc. En aquest punt hi ha una cruïlla. El sender de la dreta és força suau i ens portaria directament al Coll de la Bena. Agafarem el de l’esquerra que amb una forta pujada i passant per entremig d’un bosc frondós ens portarà fins al cim de la Voltrera  (1606 mts.).
Des d’aquest punt tindrem una panoràmica esplèndida de tot Gisclareny, la serra d’Ensija i el Pedraforca. Per baixar, agafarem un sender que surt davant del planell, mirant el Pedraforca. El cingle queda a l’esquerra. Aquest corriol es correspon amb el camí antic que anava del coll de la Bena al coll de l’Escriga i baixa suaument fins a la masia – restaurant de cal Misèria. Travessem la carretera i per entre diversos camps, anem a trobar el camí antic que uneix els diversos nuclis de Gisclareny passant per la part baixa dels camps, que seguirem fins arribar de nou a la font de Gisclareny.

dijous, 5 de maig del 2011

Volta dels 5 Colls: Morral Gran - Coll d'Eres - Castellsapera

VOLTA DELS 5 COLLS:

MORRAL GRAN – COLL D’ERES - CASTELLSAPERA


 

Itinerari circular a partir de la Barata, pujant a la Carena del Pagès passant per la canal del Cargol i el Morral Gran. Continua cap a Coll d’Eres, el Coll d’Estenalles, Coll de Boix, Coll d’Eres, puja a Castellsapera i torna a la Barata passant pel Coll Estret.  
Distància del recorregut: 15,5 Qms. aproximadament
Durada: 5 h, comptant únicament curtes parades.
Desnivells: ± 300 mts.

 Descripció:
Sortirem de La Barata i agafarem la pista que baixa i travessa la riera de les Arenes.  Al cap d’uns 15 minuts seguirem la pista de l’esquerra, ja que la de la dreta ens portaria a Can Pèlacs. Seguint aquesta pista arribarem a Can Bufí. A l’esquerra de la tanca metàl·lica veurem que un corriol que puja. És la Canal del Cargol que ens portarà sota el Morral Gran, una hora després d’haver sortit; on podrem pujar a través de curts corriols, i gaudir d’una magnífica vista panoràmica sobre els 360º.
Continuarem pujant fins arribar a la Carena del Pagès, gairebé al davant del sender que ens portaria a la Font Flàvia i als Òbits, o al Monestir de Sant Llorenç si seguíssim el camí de la dreta. Nosaltres continuarem per l’esquerra, seguint la llarga Carena del Pagès fins a Coll d’Eres. Caldrà fer atenció per veure l’extraordinari Roure del Palau, que trobarem al cap d’uns 20 minuts de seguir la Carena, al cantó esquerra. Coll d’Eres és un lloc emblemàtic, on s’hi ha desenvolupat actes patriòtics al llarg dels anys, com ho testimonia una placa dedicada a Joan Maragall. Des d’aquest punt seguirem la pista que en uns 20 minuts ens portarà al Coll d’Estenalles.
Travessarem la carretera i seguirem un corriol que surt a la dreta del camí de La Mata, que coincideix amb el GR 5. Es tracta d’una camí molt planer, llarg i ampla que ens portarà primer a Coll de Boix i després al Coll de Tres Creus. Aquest punt és una important cruïlla. El primer camí a la dreta des d’on arribem ens portaria a la Font de la Pola, el segon és el Camí Ral i el tercer, que seguirem, va a Castellsapera. Finalment si continuéssim per la pista ampla arribaríem a l’Alzina del Sal·lari.
Des de Tres Creus pujarem al cim del Castellsapera, on hi arribarem al cap d’uns 18 minuts. És espectacular la vista panoràmica sobre el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge i Montserrat al fons. Des d’aquest punt podem baixar per una canal que hi ha entre les dues roques del Castellsapera, que trobarem just a la dreta i en menys de 15 minuts arribarem al Camí Ral. L’agafarem pel cantó esquerra, seguirem sempre el corriol principal deixant a la dreta alguns senders que baixen cap a la Roca Salvatge i la Font de la Portella; fins arribar al cap d’uns 20 minuts a un roquetar, just abans del Collet Estret, des d’on iniciarem la baixada seguint el sender de l’esquerra, per arribar a La Barata al cap d’una mitja hora. 

Caminades per Gisclareny: La Solana

LA SOLANA



Itinerari circular a partir del Coll de la Bena, que baixa al torrent, puja als prats de la Solana i baixa a Coll de Bauma i torna al coll de la Bena.
Distància del recorregut: 8,3 Qms. aproximadament
Durada: 3 h, comptant únicament curtes parades.
Desnivells: ± 350 mts.
Descripció:
Aquest recorregut, com tots els senders locals de Gisclareny, està senyalat amb una franja verda i una de blanca.

Sortirem del Coll de la Bena (1439 mts.) pel camí ampla que marxa paral·lel per sota de la pista de coll de Bauma, que indica “camí sense sortida”. Al cap d’uns 10 minuts trobarem a la nostra dreta un petit corriol, en forta baixada, poc visible. Seguirem aquest corriol que ens portarà en primer lloc a la estació meteorològica. Continuem baixant i després de travessar dos rierols arribarem al punt més baix del nostra recorregut (1335 mts.). Des d’aquest punt comencem la pujada seguint un sender ben fressat. Deixem un camí que surt a la dreta i continuem pujant, a vegades travessant àrees més obertes que ens obliguen a no deixar el camí, sovint poc visible. Nosaltres hem de continuar amunt en direcció a la carena, on trobarem els Plans de la Solana de Murcarols i més endavant el Grau i el Pas de la Solana. Seguint sempre per la carena arribarem al punt més alt del recorregut (1702 mts.), una hora i mitja després d’haver sortit del coll de la Bena. Durant tot aquest trajecte disfrutarem d’unes magnífiques vistes, primer sobre les valls de Murcarols, de Gisclareny i la serra d’Ensija, i després sobre el Pedraforca, el Comabona  i el Tancalaporta.
Des d’aquest punt iniciarem la baixada, primer fins a la Roca Roja (1633 mts.), on trobarem una pista que ens portarà en un quilòmetre a la pista més ampla que en pocs minuts ens conduirà al coll de Bauma (1577 mts.).
La pista ampla de l’esquerra porta directament al coll de la Bena i la de la dreta baixa al santuari del Gresolet. Nosaltres agafarem un corriol que passant pel costat d’un monòlit s’endinsa en el bosc fins arribar a un collet (1613 mts.). Seguirem el camí de l’esquerra que baixa suament, entremig de pins, algun d’ells d’un diàmetre considerable, fins a trobar la pista principal a l’alçada dels Terrers.      
Ja per la pista continuarem baixant fins al coll de la Bena; punt en el que hem iniciat aquest itinerari.