CARENA DELS EMPRIUS

CARENA DELS EMPRIUS

Itinerari circular per un dels indrets més desconeguts del PN de Sant Llorenç del Munt

Distància del recorregut: 7,6 Qms. aproximadament

Durada: 2hores i 45 minuts, comptant únicament curtes parades.

Desnivells: ±250 mts.

Breu descripció:

Sortirem del punt kilòmetre 18,4 de la carretera de Terrassa a Mura, Talamanca i Navarcles (alçada: 690 mts.). La baixada per un corriol pedregós, senyalat amb unes fites de pedres, és en direcció al torrent a la dreta de la carretera, baixant del Coll d’Estenalles.

Al cap d’uns 10 minuts arribarem a un camí carreter ample que ve de la mateixa carretera. Seguint aquest camí trobarem al cap de molt pocs minuts l’antiga masia de la Vall, avui propietat de la Diputació de Barcelona, Val la pena aturar-s’hi un moment per veure la bassa i la font que hi ha a l’entrada de la masia. Seguint el camí carreter en direcció nord trobarem al cap d’uns 10 minuts una drecera, que surt del camí en un moment que aquest gira fortament cap a la dreta. Entrarem per aquest corriol, al costat d’un pi d’unes dimensions importants, per travessar un petit torrent i pujar de nou al camí carreter, que seguirem uns altres deu minuts (35 des de la sortida) sempre en suau pujada per arribar al Coll de la Creu Gener (alçada: 640 mts.). Si agaféssim el camí de l’esquerra aniríem cap a la important masia de les Rafardes. Nosaltres agafarem el camí ombrívol de la dreta en direcció pràcticament sud, després de travessar una cadena que impedeix el pas als vehicles.

Seguirem aquest camí uns altes 10 minuts fins a trobar un camí a la dreta que ens permetrà pujar a la base d’una torre d’alta tensió (673 mts.), que haurem vist una estona abans. També s’hi pot arribar pujant pel dret una vegada et trobes sota la línia d’alta tensió, però és més recomanable fer una petita volta i agafar el camí senyalat. Des de la base de la esmentada torre es pot gaudir d’una vista molt interessant del cantó de ponent.

A l’esquerra de la torre, és a dir, en direcció sud veurem un corriol que s’endinsa en el bosc, que seguirem entre pins i alzines durant uns 15 minuts fins arribar a un lloc anomenat l’”Ocell de Pedra”, que és una roca que amb una mica de bona voluntat un hi pot veure un ocell.

Cal fer atenció en aquest últim tram, ja que hem d’anar caminant pel costat oest del roquetar fins arribar a aquesta roca. En aquest punt un petita grimpadeta en permetrà pujar a un petit planell, gaudir de les vistes i veure que al costat esquerra de la roca, ara pel cantó est – del darrera d’on veníem, hi surt un petit corriol que hem d’agafar. És important fixar-se be en aquest punt per trobar la sortida del camí (un servidor s’hi va trobar ben emboscat la primera vegada i no vaig trobar la sortida fins que no me la varen explicar be!!!).

Ja en aquest punt seguirem un corriol estret, sempre amb el roquetar a la nostra dreta, ben aeri en alguns trams, però ben fresat, vigilant no perdre ni guanyar alçada. Una canal curta i senzilla ens permetrà arribar a la carena, que anirem seguint. El camí està ben senyalat i no té cap problema. Al cap d’una estona veurem una cruïlla on hi ha un camí a l’esquerra ens baixaria cap a Coll Pregona i Roca Sereny. Nosaltres seguirem de dret, continuant sempre per la carena i disfrutant d’un vistes panoràmiques molt interessants, ara sobre les dues vessants: Montserrat, El Montcau i abaix la masia del Romeu.   

Avenc del Picarol

Nosaltres seguirem el camí carener i arribarem al cap d’uns 40 minuts de l’Ocell de Pedra a l’anomenat “Queixal Corcat”, promontori que queda separat de la muntanya. És possible entrar en el bosc, pel cantó esquerra de la marxa, per veure els punts per passar d’una banda a l’altra.

Nosaltres tornarem al camí principal i al cap d’uns 5 minuts veurem a la nostra esquerra un corriol que ens permetrà baixar al “Cau dels Emboscats”, (alçada: 875 mts.) lloc on s’hi havia amagat jovent de Matadepera i de Sant Llorenç Savall que no volien allistar-se a la guerra del 36. Aquest és el punt més alt de la excursió d’avui.

Seguint el camí carener trobarem al cap de pocs minuts una canal per on podrem baixar, agafant-nos a les roques, arbres i arrels, per les Agulles de Finestrelles i arribar al Collet del Llor (810 mts.) al cap d’uns 15 minuts. En aquest punt veurem a l’esquerra la canal del Llor que ens portaria a la Font del Llor i al Marquet. Nosaltres seguirem de dret i veurem a la dreta un corriol que surt en direcció nord que ens portarà de nou a la carretera.

Uns 15 minuts després del Collet del Llor trobarem a l’esquerra de la marxa la Font de la Guineu (795 mts.), on habitualment podrem veure un bassiol d’aigua molt clara, ja que l’aigua neix allà mateix.

Seguirem el camí que va planejant cap a la carretera on hi arribarem al cap d’uns 20 minuts.

desnivells

TRAVESSA LA MOLA – CARENA DEL PAGÈS

 

Monestir de Sant Llorenç del Munt

Itinerari clàssic per visitar la muntanya de Sant Llorenç, des dels dipòsits de Matadepera fins al Coll d’Estenalles passant per La Mola i seguint la Carena del Pagès

Distància del recorregut: 10 Qms. aproximadament

Durada: 3 h i 30 minuts, comptant únicament curtes parades.

Desnivells: + 400 i - 225 mts.

Breu descripció:

Sortirem dels dipòsits de Matadepera, situats a la urbanització de Cavall Bernat. Per arribar-hi, cal seguir les indicacions en plafons verds que ha posat el Parc Natural, a partir de la plaça rodona del Pla de Sant Llorenç. Aquestes senyals ens portaran a un aparcament que ha habilitat el propi Servei de Parcs.

A partir d’aquest punt seguirem el clàssic Camí dels Monjos, que ens portarà en una mica més d’una hora al cim de Sant Llorenç del Munt – La Mola, després de pujar un

desnivell de 400 metres sense cap dificultat. El Camí dels Monjos és el tradicional que uneix els Monestirs de Sant Cugat del Vallès amb el de Sant Llorenç del Munt.

Una possible variant molt bonica, seria agafar el camí de la Font Soleia que trobarem uns 35 minuts després de la sortida, en un roquetar anomenat el “Pi del Vent”. Aquest camí, que surt a la dreta, va franquejant la muntanya, passa per la font Soleia i puja per la canal del Tro i la font del Saüc i ens permet gaudir d’unes vistes fantàstiques.

Farem la baixada pel costat oposat, passarem per la Cova del Drac i tot seguit seguirem

El Montcau al fons

la llarguíssima i molt planera Carena del Pagès. Uns 50 minuts després de deixar el cim de La Mola trobarem un corriol a ma dreta que en pocs minuts en portarà als Òbits. Lloc interessant, que val la pena visitar, ja que es tracta d’unes Balmes obrades que havien esta habitades fins a principis del segle XX. Lloc on la llegenda diu que s’hi fabricava moneda (és qüestió de fer unes petites excavacions i molt probablement en trobarem!).

Seguint el mateix camí, continuarem sense perdre alçada i en 10 minuts arribarem a la Font Flàvia, que és la font que està a la cota (1000 mts.) més alta de la muntanya.  Aquest corriol va franquejant la roca de la muntanya

Els Òbits

iés important no perdre alçada, ja que surten alguns senders que baixen cap a les Casetes del Daví i la Roca Mur (la màquina de tren).

Continuarem el camí fins a tancar el bucle i tornar a la Carena del Pagés, que seguirem. Es tracta d’un camí força ampla que en mitja hora ens portarà al conegut “Roure del Palau”, arbre monumental amb un perímetre extraordinari.

A partir d’aquest punt el camí comença a baixar i al cap d’uns 12 minuts, poc abans d’arribar a Coll d’Eres, trobarem un camí a la dreta que en un parell de minuts ens portarà a les Tombes de Coll d’Eres. Es tracta d’un conjunt de diverses tombes

medievals excavades a terra. De retorn a la Carena del Pagès val la pena parar-se una mica per admirar les fantàstiques vistes del Montcau.

Seguirem la Carena del Pagès i en uns 5 minuts arribarem a “Coll d’Eres”, lloc emblemàtic, on hi ha un monòlit dedicat a Joan Maragall i on cada any s’hi celebra una acte nacionalista.

A partir del Coll, seguirem una pista que havia estat asfaltada i en uns 20 minuts ens portarà al Coll d’Estenalles, on hi ha una oficina del Servei de Parcs.

Es tracta d’una excursió senzilla però interessant que en poc més d’una hora ens permet arribar al cim de Sant Llorenç del Munt, pujant un desnivell de 400 metres. En canvi la baixada d’uns 225 metres, fins al Coll d’Estenalles, ens ocuparà una mica menys de dues hores i quart.

Avenc del Picarol

 

SESTA FORÉSTEGA

LA FONT FREDA I LA SESTA FORÉSTEGA

Sesta Foréstega

Característiques de la excursió:

Durada: 4 ¼ h, comptant el temps per esmorzar.

Desnivell: 250 mts

Llargada: 9 Qms. aproximadament

Breu descripció:

Excursió circular pel cantó nord del Parc de Sant Llorenç del Munt, per tal d’evitar les àrees més soleies i caminar per les obagues.

Mirant a fora des de la Cova

Deixarem els cotxes a l’àrea d’aparcament de la Falconera, al Qm. 16 de la Carretera de Matadepera a Mura, des d’on anirem planejant per la Serra de la Mata en direcció a la carena del Muronell; on si anem bé de temps podrem fer una petita marrada de mitja hora per anar a veure la Cova del Muronell, molt amagada. Continuarem el camí en direcció a l’ermita de Sant Jaume, on podrem veure l’avenc que porta el seu nom. Seguirem el camí ampla que va la Coma d’en Vila fins arribar al Coll de la Garganta, on baixarem pel Camí del Torrent de la Font Freda. Uns minuts després d’iniciar la baixada arribarem a la Font Freda; racó molt agradable on podrem esmorzar i gaudir d’una aigua ben fresca.

Avenc de Sant Jaume

Font Freda

Continuarem baixant pel camí fins arribar al torrent, on al cap d’uns minuts trobarem el vell Roure del Parrac, avui ja molt deteriorat. Pujarem fins a la Carena del Coll del Pujol de la Mata i continuarem planejant fins arribar a la Sesta Foréstega; indret pla i tranquil, rodejat de roca i alzines que convida al descans.

Continuarem per un corriol fins arribar al cap d’uns minuts a l’aparcament, on havíem deixat els cotxes.

L'HOSPITAL DE SANG

ALZINA DEL SAL·LARI - HOSPITAL DE SANG - ALZINA DEL SAL·LARI

Entrada al'Hospital de Sang

Itinerari circular per la Serra de l’Obac per anar a veure l’Hospital de Sang i la Cort Fosca.

Distància del recorregut: 10,4 Qms. Aproximadament

Durada: 4 h, comptant únicament parades curtes.

Desnivells: ± 200 mts,

Breu descripció:

L’Hospital de Sang és una Balma obrada molt amagada que ha servit de refugi de gent i que durant les guerres carlines del S XIX va ser utilitzada com a base d’operacions de les tropes, que varen arribar a ocupar Terrassa.

Nosaltres deixarem el cotxe a l’aparcament de L’Alzina del Sal•lari i agafarem un camí ampla que surt a l’esquerra en el moment de començar la pujada, coincidint amb un projecte de carrer d’una urbanització que sortosament mai va arribar a port. Pocs metres després d’iniciar aquest camí agafarem el de la dreta que comença amb més forta pujada. Al cap d’uns 10 minuts de la sortida arribarem al final d’aquest camí més ampla i ens enfilarem per un corriol que surt a la dreta. Aquest corriol coincideix amb l’antic camí al Coll de 3 Creus, ombrívol i molt interessant. Després de travessar en un parell d’ocasions antics projectes de carrer i passar pel costat d’un parell de barraques, restes d’antics propietaris que s’hi volien instal•lar, arribarem al Coll de 3 Creus uns 25 minuts després de deixar el cotxe. 

Font de la Pola

El Coll de 3 Creus és una important cruïlla de camins. El primer començant per l’esquerra ens portaria al Castellsapera, el segon és el Camí Ral senyalat com a GR, el tercer, que es el que seguirem ens portarà a la Font de la Pola i el de més a la dreta condueix directament a Coll de Boix, on arribarem després de donar una bona volta.

Temple Luni-Solar

Nosaltres agafarem el tercer començant per la esquerra que en una mica menys d’un quart d’hora ens portarà a la coneguda Font de la Pola. Cal remarcar en aquest punt una escletxa a les roques de la dreta, posant-nos d’esquena a la font, on segons estudis realitzats per l’enginyer Sr. Rebollida hi havia hagut un antiquíssim temple o observatori luni-solar, ja que en la mateixa roca encara si poden observar les senyals de la plataforma que hi havia hagut.

Seguirem pel camí que surt del roquetar que hi ha davant de la font, agafarem el corriol que surt en forta pujada entre mig de les alzines i en poc més de 10 minuts des de la font arribarem al Coll de Tanca. En aquest punt trencarem pel corriol que baixa i que va planejant seguint tota la raconada. Cal remarcar que al cap d’uns minuts trobarem a l’esquerra, sota del camí una cova habitualment força neta i arreglada que serveix a grups de gent per venir-hi a esmorzar. Aquest corriol ens portarà directament a la pista ampla construïda fa uns anys per la Diputació de Barcelona, enfront de la oposició de molts Centres Excursionistes i amants de la muntanya. Seguirem uns metres aquesta pista, que entre altres coses ha destruït el camí antic, i abans d’arribar a la paret estarem atents a trobar en el cantó esquerra la sortida de l’antic sender.

Aquest antic corriol va planejant, donant la volta al roquetar. Caldrà estar molt atents a les senyals blaves indicant una “H” i a uns punts grocs que en un moment determinat i ja en la zona més àmplia i oberta ens indica el punt d’entrada a l’Hospital de Sang. Cal fixar-s’hi molt ja que en cas contrari és gairebé impossible trobar el punt exacta de l’entrada per entremig de la roca que ens permet baixar per una curta canal i arribar a la Cort Fosca i a l’Hospital de Sang, que està al seu costat. La Cort Fosca és una cova profunda en la que en el seu interior hi ha una font de dipòsit i l’Hospital de Sang és una gran escletxa en la roca, molt gran que ha servit de refugi a la gent que s’hi volia amagar en èpoques molt turbulentes. Des de Coll de Tanca a l’Hospital de Sang tardarem uns 40 minuts.

El Roure Llarg

Arribats en aquest punt, pensem que val la pena donar la volta a la muntanya i no tornar pel camí que hem entrat. Per això agafarem el corriol que surt a l’altra banda de l’Hospital de Sang, primer en forta baixada i després planejant va resseguint la muntanya fins a trobar a la dreta la canal que puja al Roure Llarg, arbre molt antic però que encara va resistint. Cal estar atents a no passar de llarg de la canal, ja que el corriol més fressat ens faria baixar cap a la pista de Matarrodona. Completarem tota la volta en una mica menys de 45 minuts fins a tornar a veure la “famosa i discutida” pista de la Diputació.

D’aquí anirem a Coll de Boix, o passant per aquesta pista o si volem anar més per l’interior del bosc, agafarem el sender que surt a la dreta de la pista en forta pujada. Anat per aquest corriol en uns 15 minuts trobarem el camí ampla que ve de 3 Creus i amb 10 minuts més, agafant-lo per l’esquerra arribarem a Coll de Boix, també una molt important cruïlla de camins. Si agaféssim el que baixa per la dreta ens portaria directament a l’Alzina del Sal•lari passant pels Graons de Mura.

El Mal Pas vist des del Roure Llarg

Nosaltres continuarem de pla, cap a la dreta, seguint el GR força planer fins a trobar al cap d’uns 20 minuts un camí ampla a la dreta que puja cap a l’anomenat Morral del Llop. Seguirem aquest camí carener, molt agradable i al cap d’uns 15 minuts trobarem a la dreta el corriol de baixada. Si haguéssim continuat de dret arribaríem sobre els “3 Jutges”, lloc amb una vista panoràmica molt espectacular.

Baixarem per la canal fins arribar a un roquetar, on hem de tombar cap a l’esquerra per anar planejant fins al peu del 3 Jutges. Des d’aquest punt surt el corriol de baixada que aproximadament en un quart d’hora en portarà de nou a L’Alzina del Sal•lari, on havíem deixat el vehicle.

LES CASETES DEL BOFÍ

DE LA BARATA A LES CASETES DEL BOFÍ

Les Casetes del ´Bufí

Itinerari circular per anar a visitar les Casetes del Bofí, Cova obrada situada sota Els Òbits.

Distància del recorregut: 9,5 Qms. Aproximadament

Durada: 4 ½ h, comptant únicament parades curtes.

Desnivells: ± 500 mts,

Breu descripció:

Les Casetes del Bofí és una Balma – Cova obrada a uns 1000 mts de camí sota els Òbits.

Nosaltres deixarem el cotxe a La Barata i agafarem el camí que baixa cap a la Riera de Les Arenes en direcció a Can Pèlags. Al cap d’uns 15 minuts agafarem una cruïlla a l’esquerra que ens portarà a la casa de Can Bofí seguint un camí carreter ample. A l’esquerra del tancat exterior de la casa agafarem un corriol que puja bordejant la finca que està tancada amb un filat.

Aquesta camí s’anomena Canal de la Font del Cargol. Nosaltres anirem pujant entre alzines, deixant més endavant a la dreta la Roca de Puigconill. Seguirem camí amunt i agafarem el camí de la dreta en una petita cruïlla que trobarem seguint la direcció del Morral Gran.

Uns 35 minuts després de deixar Can Bofí arribarem a un petit planell on hi ha un cruïlla de camins molt visible. Nosaltres agafarem el de la dreta, camí força planer que va serpentejant la Sesta de l’Arç. Uns 20 minuts després d’aquesta cruïlla en trobarem una altra, que agafant el camí de la dreta que puja en forta pujada ens portarà en uns 6 minuts a la Carena del Pagès, ja gairebé a uns 1000 metres d’alçada. La Carena del Pagès uneix Coll d’Eres amb La Mola i és una de les rutes més freqüentades per pujar a Sant Llorenç del Munt.

Nosaltres tombarem cap a la dreta per aquest camí ampla i al cap d’uns 6 minuts més arribarem a la cruïlla de la Font Flàvia – Les Pinasses i el Òbits/Sant Llorenç. Per anar a la Font caldrà agafar el corriol de l’esquerra que ens hi portarà en uns 7 minuts, aproximadament una hora i mitja després de la sortida. Val la pena fer-hi una petita parada ja que aquesta font és la més alta de la muntanya i la seva aigua és fresca i bona!.

Continuarem corriol avall, deixant a la dreta un petit camí que ens portaria directament als Òbits. Nosaltres seguirem el corriol, sovint en forta baixada dins arribar a un cul de torrent, uns 12 minuts després de la font. Travessarem aquest petit torrentó i seguirem el corriol, deixant el de l’esquerra que s’enfila cap a Les Fogaroses i de nou cap a la Carena del Pagès.

Al seguir aquest corriol que ens portaria cap a la Morella i Roca Mur cal fer molta atenció, ja que uns 6 minuts després del torrentó entrarem en un roquetar, on uns molt pocs metres al final del qual veurem un baixador força pronunciat que en un parell de minuts ens portarà directament a Les Casetes del Bofí.

Entrada a la Cova

Les Casetes del Daví és una Balma – Cova obrada, molt ben conservada ja que queda molt amagada. Val la pena portar una llanterna per endinsar-s’hi i veure la seva magnitud. Cal remarcar que hi ha alguns visitants assidus que hi ha deixat uns tamborets, llenya i alguns estris per fer-hi l’esmorzar.

Avenc del Daví

Una vegada visitada la Cova, recularem pel mateix camí fins arribar al torrentó, on veurem que pujant a l’esquerra surt un corriol que en poc més de 10 minuts ens portarà a l’Avenc del Daví. Continuarem camí amunt i al cap d’uns 15 minuts arribarem als Òbits, Balmes obrades carregades de llegendes, on val la pena fer-hi una curta paradeta.

Continuarem la marxa i trobarem tot seguit el camí ampla de la Carena del Pagès, que seguirem pel cantó esquerra, fins que al cap d’uns 13 minuts trobarem a la dreta l’entrada de la coneguda Canal del Pi Tort. Nosaltres seguirem per aquesta canal que, aproximadament en mitja hora ens portarà a la masia de Can Pèlags, després de baixar uns 250 metres de desnivell.

Can Pèlags

De Can Pèlags surt ja un camí carreter ampla que en uns 20 minuts ens portarà a La Barata on havíem deixat el cotxe.

LES 5 S

Les 5 S és una metodologia d'origen japonès per introduir l’ordre i la neteja en una Empresa. Cal dir que aquesta operativa és aplicable a qualsevol tipus d'Organització.

La implantació s'estructura en 5 fases, que cal seguir de forma iterativa

1.     Separar tots els elements i materials necessaris dels innecessaris i eliminar aquests últims, utilitzant un sistema d’etiquetes vermelles per fer el sistema més visual.

2.     Situar cada element necessari en un lloc concret i identificar-lo correctament. Es tracta en definitiva d’aconseguir de forma ben visible que “cada cosa estigui en el seu lloc i hi hagi un lloc per a cada cosa”.

3.     Suprimir les fonts de brutícia i organitzar el Pla de neteja, tenint ben present que la millor neteja és no embrutar.

4.     Estandarditzar els mètodes de treball

5.     Establir un programa periòdic d’auditories, mitjançant unes pautes preestablertes, per assegurar que el sistema continua vigent, com un element per a la millora continua.

Per tenir èxit en la implantació cal que una persona de la Organització se'n responsabilitzi i en faci un seguiment estricte. Són també molt recomanables els següents aspectes:

Ø        Preparar un cronograma de la implantació, tenint en compte que aproximadament tardarem entre 2 i 4 mesos per cada Secció.

Ø        Fer fotografies de la evolució en cada Secció, amb la finalitat de veure l’abans i el després de cada actuació, com element per estimular el sentiment d’autoestima del personal.

Ø        Establir uns indicadors mesurables a cada Secció, am la finalitat de veure la progressió i els efectes de les millores. Habitualment utilitzem ràtios que ens indiquin el volum d’elements innecessaris trobat, la evolució de la productivitat i/o dels temps de procés, etc.

Ø        Posar un plafó a cada Secció, on s’hi posin les fotografies, la evolució dels indicadors i els plans de millora.

http://www.youtube.com/watch?v=G0aw8qvgcN8

http://www.youtube.com/watch?v=u8pGpstlvEQ

http://www.youtube.com/watch?v=Y7iQmcTiQhQ

Adjunto 3 enllaços a videos, produïts per Euskalit, que m’han estat molt útils per sensibilitzar al personal de les empreses:

LES TINES

DE L’ALZINA DEL SAL·LARI A LES TINES

Les Tosques

Itinerari lineal per anar a visitar les Tines del Pont de Vilomara.

Distància del recorregut: 15 Qms. Aproximadament

Durada: 4 h, comptant únicament parades molt curtes.

Desnivells: + 140, - 600 mts,

Breu descripció:

Les Tines estan situades en el terme municipal del Pont de Vilomara i també s’hi pot accedir des de la carretera que va del Pont de Vilomara a Rocafort, seguint un trencall a la dreta que indica “El Flaquer” i “Oristrell”, Seguint aquest camí hi trobareu un aparcament on deixar el cotxe.

Nosaltres farem un recorregut lineal, sortirem de l’Alzina del Sal·lari, en el Km. 11 de la Carretera de Matadepera a Navarcles, des de on pujarem fins al Coll de Boix en uns 25 minuts. Aquesta és la única pujada, ja que des d’aquí començarà la baixada fins a Les Tines.

Des d’aquí seguirem el camí de Mura, on al cap de pocs minuts trobarem la coneguda “Alzina Bonica”, arbre monumental que s’ha suportat per evitar que caigui. Al cap d’un 25 minuts trobarem un camí a l’esquerra un camí que baixa cap al Puigbó i al Puig Andreu. Al cap d’una mitja hora trobarem la pista ampla que porta al Sot de l’Infern. Nosaltres seguirem a la dreta fins arribar al cap de 5 minuts al Collet Roig.

Seguim aquest camí, força ampla, que va seguint els “replecs” de la muntanya fins arribar al cap d’una mitja hora al Coll de la Creueta, ben bé sota la línia d’alta tensió. Just abans del coll deixarem a l’esquerra un camí que baixa cap a l’ermita de la Santa Creu de Palou.

Nosaltres seguirem el corriol que surt recta del coll i anirem baixant fins que al cap d’uns 25 minuts trobarem un corriol a l’esquerra que seguirem. Continuem baixant i al cap d’uns 12 minuts arribarem a una pista ampla. Nosaltres continuarem a l’esquerra d’aquesta pista, ja que per la dreta aniríem a Rocafort.

Cal anar seguint aquesta pista ampla i llarga, de forma que al cap d’uns 55 minuts arribarem a les Tines del Ricardo, situades pràcticament a la llera d’una riereta. Aquestes tines formen un conjunt molt interessant en el que s’hi poden observar les antigues construccions. Els cups o tines revestides de ceràmica molt ben conservada. Els brocs de sortida de les Tines, antigues premses, etc.

Continuarem pel camí per la banda oposada de la riera, sempre baixant i al cap d’uns 14 minuts arribarem al conjunt de les Tines de l’Escudelleta, que a parer meu és dels que valen més la pena de visitar.

Seguint un estret corriol arribarem a les Tines de les Torques, fent una petita marrada, senyalada en el camí.

D’aquí pujarem lleugerament per trobar el camí principal, però abans podrem veure una antiga barraca feta amb pedra seca, molt ben conservada que tmbé val la pena de visitar.

En un parell de minuts arribarem a la pista del Flaquer, on hi podrem trobar el cotxe, si abans li hem deixat, després de caminar uns 15 Kms, sense cap problema, sempre de baixada. Si hem deixat el cotxe a l’aparcament que esmentava al començament, haurem de caminar un parell de quilòmetres més, aproximadament.

Adjunto un enllaç interssant:

http://www.elepep.net/tines/tinesbages.htm